El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz (o riu de Zarra), que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost. Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes (1 300 ha) i matollar (2 000 ha). Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu. Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters. La feble densitat s’ha mantingut permanentment: la població fou estable al llarg del s. XIX i fins el 1950, i després decaigué ràpidament a gairebé la meitat. Des del 1975 s’ha recuperat parcialment i temporalment gràcies a la construcció de la central nuclear de Cofrents i la central hidroelèctrica de Cortes de Pallars. El poble (398 h agl [2006]; 567 m alt.) s’assenta a la dreta del riu de La Hoz. Hi ha vestigis romans. El castell de Zarra, musulmà, fou reconquerit per Jaume I i lliurat a Castella, en virtut del tractat d’Almirra, però passà definitivament al Regne de València el 1281. La senyoria fou, des de mitjan s XIV, dels ducs de Gandia. Era lloc de moriscs, pertanyent a la parròquia de Xarafull (fins el 1535, que se'n separà). Es veié molt afectat per l’expulsió del 1609 (tenia aquell any 240 focs); es recuperà lentament. L’actual església parroquial (Santa Anna) fou construïda el 1760. El municipi inclou la caseria de La Hoz.