Fou un dels representants més importants del surrealisme eslovac. En les col·leccions Cesta (‘El camí’, 1952), Akǎ to vóňa (‘Quina olor tan bona’, 1957) i Po mne ini (‘Després de mi, els altres’, 1957), de caràcter introspectiu, proclama la fe en l’home. Ikar večne živý (‘Ícar eternament viu’, 1960) i Múza oblieha Tróju (‘La Musa assetja Troia’, 1965) tracten sobre els viatges espacials i el reconeixement de l’interior de l’home. Publicà Malá letná suita v štyroch vetách (1995), una paròdia de cançons tradicional eslovaques, Satironikon (1990), i la novel·la Ktorýsi deň z konca leta (1998).