Actiu a Àvila i a Toledo entre el 1499 i el 1524. Influït per D.Fancelli, fou un dels primers introductors del Renaixement a la península Ibèrica. Treballà en el retaule major de la catedral d’Àvila (1508), en el qual aplicà a una estructura gòtica ornamentació renaixentista típica del primer plateresc. Es destacà en els monuments funeraris: els d’Alonso Carrillo de Albornoz i Íñigo López Carrillo de Mendoza, de la catedral de Toledo (~1515), i, al rereltar de la catedral d’Àvila, el d’Alonso de Madrigal (1518), conegut també per El Tostado, tallat en marbre, que és considerada la seva obra mestra. En aquesta catedral féu també el sagrari de l’altar major i començà l’altar de Santa Catalina.