Membre del comitè central del partit comunista soviètic (1927), fou nomenat (1934) cap del partit a la zona de Leningrad. Estalinista fidel, intervingué en el Congrés Literari Pansoviètic del 1934, i formulà les bases de la mobilització total de la cultura al servei de l’estat soviètic. Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la resistència de Leningrad, assetjada pels alemanys. Tercer secretari del partit, després de Stalin i Malenkov, el 1946 dirigí una campanya contra les manifestacions culturals i artístiques que no seguien les normes del realisme socialista.