La capital és Middelburg (45.615 h. [2001]). Comprèn l’estuari de l’Escalda, amb les illes Walcheren, Zuid-Beveland, Noord-Beveland, Tholen i Schouwen, la península de Sint-Philipsland i la regió continental del Flandes zelandès. És un territori pla, format per argiles al·luvials, protegit de la mar per les muralles dels dics. Els recursos econòmics es basen en l’agricultura (amb conreus de bleda-rave, fruiters i farratge) i la ramaderia. La indústria hi és pràcticament inexistent. Les ciutats són petites, i bé que Middelburg és la capital, el centre principal és Vlissingen. Habitada pels celtes, fou dominada per Roma (segles I aC - IV dC), i més tard, per Carlemany. Formà part del regne de Lotari I des del 843, i durant l’alta edat mitjana fou un comtat que gaudí d’una certa independència, fins que passà a la casa de Borgonya (1428). Integrada a l’imperi de Carles V i, en acabat, a les possessions castellanes dels Països Baixos, el 1579 signà la unió d’ Utrecht, que donà origen a les Províncies Unides, amb la història de les quals restà vinculada. Així, s’integrà a la República Batava i, el 1815, al Regne dels Països Baixos.
Vista de Zelanda
© NBTC