Es dedicà primerament al periodisme. Intervingué en la Primera Guerra Mundial, i durant la Segona Guerra Mundial actuà en la Resistència. El 1948 emigrà als EUA, on publicà algunes obres en anglès. Escriptor d’estil vigorós en la descripció dels caràcters i les passions humanes, les seves obres, sovint de tipus psicològic i social, foren aviat conegudes a molts països. Cal fer esment de Halálos tavasz (‘Primavera mortal’, 1922, edició catalana del 1935), Valamit visz a víz (‘Alguna cosa sura sobre l’aigua’, 1928), A szökevény (‘El desertor’, 1931), A lélek kialszik (‘L’ànima s’apaga’, 1932) i A földönfutó váors (‘La ciutat vagabunda’, 1939). Amb la trilogia A Dukay cslád (‘Els Dukay’, 1967-68) fou el cronista de la dissolució moral de l’aristocràcia hongaresa. Escriví també peces teatrals, d’un èxit notable.