Membre d’una família d’arquitectes i decoradors bavaresos, fou una figura destacada en el rococó de Baviera. Com a estucador treballà a Füssen (1698) i Landsberg (1716), sovint amb el seu germà Johann Baptist, col·laborador també en arquitectura. Com a arquitecte construí, entre altres obres, bastides generalment en petits centres o a camp obert, el convent i l’església de Maria Mödigen, a Dillingen (1716-18), el convent dominicà de Schwäd Gmünd (1724-29), el santuari de Steinhausen (1727-34), de planta el·líptica, la Liebfrauenkirche de Günzburg (1736-41), oblonga, i la de Wies (1745-54), considerada la seva obra mestra, una reeixida combinació d’estructures arquitectòniques (única sala el·líptica amb deambulatori i capçalera oblonga i esfondrada, línies corbes, il·luminació alta) amb decoracions (frescs, marbres, daurats, estucs) de la millor tradició artesana del rococó.