Estudià a l’Allgemeine Gewerbeschule de Basilea i posteriorment seguí cursos d’especialització sobre el món de la imatge. Formà part del moviment de disseny gràfic conegut com Escola de Basilea. El 1961 s’establí a Barcelona. Cal considerar-lo el capdavanter de la introducció a Catalunya del racionalisme en el disseny, característic de l’escola suïssa. Fou professor de disseny gràfic a l’escola Elisava de Barcelona (1962-66) i, més tard, a l’escola Eina, i des de l’any 1968 soci d’ADI-FAD, on formà part de la junta (1970-71). El 1978 fou membre fundador de l’ADP (Associació de Dissenyadors Professionals).
Fundà amb altres professionals l’agència de comunicació i disseny Barcelona Grupo Publicitario (1966) i, posteriorment, Estudio Zimmermann (1968), l’estudi Disseny Integral (1975-88), amb André Ricard, dedicat al disseny industrial i al disseny gràfic, l’estudi Zimmermann Associats (1989-2013), amb Ana Alavedra, i l’European Identity Group (1999), una empresa dedicada a la identitat i la imatge corporatives, amb Henning von Oertzen.
Hom pot remarcar els seus treballs de grafisme per a l’Editorial Gustau Gili i la seva aportació com a membre del consell de redacció de la revista Cuadernos de comunicación visual. En aquesta editorial fou director de la col·lecció “GG Diseño”. És autor d’alguns escrits de caràcter teòric en revistes especialitzades i en la premsa diària, i publicà un recull de les seves reflexions entorn del disseny a la monografia Del diseño (1999).
Fou guardonat, entre d’altres, amb el Premio Nacional de disseny industrial (1995), el premi Aster de comunicació (1999) i el premi Laus d’Honor (2016).