Fou empresonada per les seves activitats revolucionàries. Lluità tota la vida contra la injustícia social i a favor d’un règim democràtic, i allotjà a casa seva un saló de patriotes. De les seves obres cal destacar Szczeście poety (‘La joia del poeta’), Biała róża (‘La rosa blanca’, 1861), Czy to powieść? (‘És una novel·la?', 1877) i Poganka (‘La pagana’, 1846), la seva obra cabdal. Estudià la psicologia femenina i lluità per l’emancipació de les dones.