i José Zorrilla y Moral | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

José Zorrilla y Moral

Jose Zorrilla i Moral
© Fototeca.cat
teatre teat i poètica poètica
Poeta i dramaturg castellà.
Valladolid, 1817 — Madrid, 23 de gener de 1893

Molt apreciat en l’ambient del Madrid romàntic, es donà a conèixer amb uns versos a Larra llegits durant el seu enterrament. Residí a França des del 1850, i després a Mèxic (1855), on fou protegit per l’emperador Maximilià. Tornà a Espanya (1866), i, després d’una segona estada a França, residí a Madrid; ingressà a l’Academia Española (1882) i fou coronat a Granada (1889). Poeta fàcil, d’una gran exuberància, sovint cau en prosaismes, en rodolins, però excel·leix en el domini de la musicalitat i en el viu colorisme. De la seva poesia, amb predilecció pels motius històrics i llegendaris, les tradicions antigues, etc, destaquen algunes composicions líriques ( Orientales, La noche de invierno , etc); però sobretot les llegendes, d’una gran força descriptiva i un gran dramatisme, constitueixen la part millor de la seva obra poètica: A buen juez, mejor testigo, El capitán Montoya, Margarita la Tornera , etc. En teatre, deu la fama al drama Don Juan Tenorio (1844), bé que d’altres obres són potser de més perfecció, com El zapatero y el rey (1840), Traidor, inconfeso y mártir (1849), etc. Escriví en prosa unes interessants memòries: Recuerdos del tiempo viejo (1880-83).

Col·laboració: 
IFA
Llegir més...