Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I. Estudià a Alcalà. El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort. El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí. Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma; el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el 1560 al de València. El 1562 inicià la publicació dels Anales de la Corona de Aragón , publicació que originà violents atacs i defenses. El 1566 fou nomenat secretari de cambra de Felip II de Castella, i el 1567 li fou encomanada la missió de recollir documents per al castell de Simancas, destinat aleshores a arxiu general. El 1571 fou nomenat mestre racional de Saragossa. En 1578-79 acabà la publicació dels Anales , i el 1580 sortí la seva continuació o Historia de don Fernando el Católico . Per a la confecció de la seva obra sostingué correspondència epistolar amb els humanistes i erudits de l’època, en especial amb l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí. Una part de la seva correspondència erudita ha estat publicada. Donà la seva important biblioteca i documents recollits a la cartoixa d’Auladei de Saragossa.
Jerónimo Zurita y de Castro , fragment d’un quadre anònim conservat al casino de Saragossa
© Fototeca.cat
Historiador.