Profundament marcat per la Primera Guerra Mundial i sionista convençut, anà a Palestina (1933), d’on tornà el 1948. La seva obra narrativa tracta dels esdeveniments entre les dues guerres mundials. Cal esmentar-ne un cicle de set novel·les, de les quals es destaquen Der Streit um den Sergeanten Grischa (‘La disputa entorn del sergent Grischa’, 1927), Junge Frau von 1914 (‘Una jove del 1914’, 1931) i Erziehung von Verdun (‘Educació de Verdun’, 1935). Conreà també l’assaig, el teatre i la narració. Fou president (1950-53) de la Deutsche Akademie der Künste (Acadèmia Alemanya de les Arts) a l’antiga República Democràtica Alemanya.