acantàcies

f
pl
Botànica

Família de personades integrada per uns 250 gèneres que comprenen unes 2.500 espècies d’herbes o arbusts tropicals o subtropicals resistents a la sequera, semiaquàtics i enfiladissos.

Presenten fulles oposades i decussades, sovint amb cistòlics. Les flors són hermafrodites, irregulars o bilabiades, solitàries o agrupades en inflorescències cimoses o racemoses, amb bràctees llargues i petaloides, de 4 o 5 sèptals i tèpals, i de 2 a 4 estams. L’ovari és de dos carpels amb l’estil simple i llarg de dos estigmes. Les llavors no tenen endosperma, però sí un gran embrió. Moltes acantàcies són cultivades com a plantes ornamentals. Les fulles o les arrels d’algunes espècies del gènere acant tenen usos medicinals.