Substituí el noble afeccionat a l’art de proclamar les lloances i d’estendre la fama d’herois i reis tot cantant els esdeveniments de la història i de la llegenda. L’aede feia vida de cort i tenia una posició molt honorable, per més que fos considerat vassall i servidor del rei i rebés una recompensa pel seu treball. Creador dels seus versos així com de les seves melodies, a diferència del rapsode, que es limitava a declamar el que havia heretat, cantava les seves cançons heroiques acompanyant-se amb un instrument de cordes, a la taula del rei davant un públic principesc i noble. La seva poesia, que no era popular, amalgama d’elements lírics i èpics, narrava correntment combats terribles i victoriosos i esdevenia, d’aquesta manera, resposta al desig de glòria immortal tan característic de la Grècia de l’època heroica.
m
Literatura