Durant la infància i l’adolescència, l’afectivitat evoluciona a través d’unes determinades etapes que organitzen la relació de l’individu amb el món. Les escoles de psicologia profunda fan radicar l’origen de les neurosis i de les psicosis funcionals en els trastorns de l’afectivitat, especialment en els ocorreguts durant les primeres etapes del seu desenvolupament. Les principals formes de l’afectivitat són el sentiment, l’emoció, la passió i l’humor. L’afectivitat és un factor important en la formació de la personalitat de l’infant. L’escola tradicional ha prescindit generalment d’aquest fet. En canvi, segons l’escola activa, el mestre ha de conèixer, afavorir i equilibrar el tipus d’afectivitat que té cada alumne i procurar que l’ambient escolar no li provoqui dificultats afectives, evitant repressions i càstigs inadequats.
f
Psicologia