A vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l’evolució a partir de les funcions únicament d’allotjament, que n'inclogueren progressivament d’altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat. Solia incloure capella, cementiri, banys i forn. Cada nació tenia el seu alfòndec: l’alfondeguer exercia les funcions d’intendent, sota la jurisdicció del cònsol. Als països musulmans, on es trobaven en barris especials, també podia acollir els pelegrins; hi era autoritzada i gratuïta l’entrada del vi. L’extensió del comerç català vers llevant multiplicà els alfòndecs catalans a la Mediterrània; l’any 1187 ja fou obtinguda la concessió d’un d’ells a Tir, i el 1498 encara existia el d’Alexandria d’Egipte. Són conegudes les ordinacions, referents als alfòndecs catalans i sicilians de Tunis, de la pau signada entre el rei de Catalunya-Aragó i el soldà de Tunis el 1403.
m
Història