al·lopàtric
| al·lopàtrica

adj
Ecologia

Dit de les poblacions, races o espècies que no poden interrelacionar-se per culpa d’una separació geogràfica (distància o barreres naturals com l’aigua, una serralada o un desert) i, encara que habitin en regions adjacents, són mutuament excloents.

Les poblacions al·lopàtriques genotípicament diferents d’una espècie s’anomenen races geogràfiques, subespècies o varietats. Sovint l’intercanvi genètic entre aquestes poblacions és limitat o no existeix.