Hom mesura la variació de la intensitat del corrent de difusió polarogràfic en funció del volum de solució de reactiu valorant addicionat des d’una bureta; les mesures són realitzades a un voltatge aplicat constant. En general, hom utilitza un sol elèctrode polaritzable (l’elèctrode de gotes de mercuri o un microelèctrode rotatori de platí), i hom obté corbes corresponents a casos en què la substància problema és electroactiva i el reactiu valorant no, el reactiu és electroactiu i el problema no, o són tots dos electroactius. El mètode és aplicable a tots els tipus de volumetria, i especialment als basats en reaccions de precipitació. Poden ésser utilitzats també dos elèctrodes polaritzables, entre els quals hom aplica un voltatge constant relativament petit. Aleshores el mètode rep el nom de biamperomètric , i es caracteritza pel fet de no donar un corrent mesurable més que abans o després del punt final de la volumetria; aquest mètode, sovint designat amb el nom anglès de dead stop , exigeix una instrumentació especialment senzilla. Tots aquests mètodes permeten d’estendre el camp de l’anàlisi volumètrica a concentracions molt més petites que les permeses pels indicadors visuals. Hom pot valorar fàcilment solucions de concentracions compreses entre 0.1 i 0.00001 mols per litre.
f
Química