Situat entre el periant i el gineceu, pot ésser constituït per un sol verticil (monocíclic o haplostèmon ), més sovint per dos ( bicíclic ) o bé per un nombre indeterminat de verticils ( polistèmon ). Els estams poden alternar amb les peces del verticil immediat ( diplostèmon ) o ésser col·locats davant per davant de cada una ( obdiplostèmon ). El nombre d’estams pot variar d’un a un nombre indefinit, gran (flors monandres, diandres, triandres, poliandres), però és especialment freqüent que les monocotiledònies en tinguin tres per verticil i les dicotiledònies, cinc. L’androceu pot ésser constituït per estams lliures o per estams concrescents de diversa manera: si formen un sol feix, tubular, l’androceu és monadelf ; si se solden en dos grups, diadelf , o poliadelf , si formen tres o més feixos; quan solament se solden les anteres, és singenèsic ; si la concrescència és total, pels filaments i les anteres, hom l’anomena simfisandre . Pot ésser que la longitud dels estams sigui desigual, com passa en els androceus tetradínams (quatre estams llargs i dos de curts) i en els didínams (dos de llargs i dos de curts). Totes aquestes possibles disposicions induïren Linné a basar la classificació de les fanerògames en l’estructura i composició de l’androceu.
m
Anatomia vegetal
androceu d’una anemone ornamental
© Fototeca.cat
Conjunt dels òrgans masculins d’una flor, els quals solen ésser interpretats com a microsporofil·les: els estams , funcionals, i els estaminodis , estèrils.