En solució són estables només en presència de base en excés. Els anions presents són SbO 2 - o Sb(OH) 4 - , és a dir, que els antimonits no deriven de l’anomenat àcid antimonós, sinó dels àcids hipotètics metaantimonós HSbO 2 i tetrahidroxoantimònic HSb(OH) 4 , no aïllats. Segons la nomenclatura sistemàtica de la IUPAC, els antimonits han d’ésser anomenats antimonats (III).
m
Química