antitrinitari
| antitrinitària

adj
Cristianisme

Dit de les confessions cristianes que, de diverses formes, neguen el que avui és la doctrina catòlica de la Trinitat.

Les discussions sobre la Trinitat es mantingueren durant els quatre primers segles del cristianisme: al segle I, els ebionites cregueren que el fet de reconèixer Crist com a Déu implicava abandonar el monoteisme; al s II, els gnòstics subordinaren el Fill al Pare, en comptes de considerar-lo una persona igual (subordinacionisme). Semblantment, els monarquians (s II), sabel·lians (s III), arrians (s IV) i d’altres. A l’edat mitjana, diverses sectes espiritualistes i panteistes tingueren una concepció antitrinitària. Després de la Reforma, alguns sectors o confessions protestants adoptaren també visions contràries a la Trinitat (Socini). L'unitarianisme és la forma més radical de l’antitrinitarisme actual.