Es manifesta per l’aparició de taques negroses, sovint areolades, que acaben ulcerant-se. L’antracnosi de la mongetera és produïda per Colletotrichum lindemuthianum ; la del pèsol i també la d’altres llegums per l' Ascochyta pisi ; la del meló i d’altres cucurbitàcies pel Colletotrichum diplochaetum ; la de la tomaquera pel Colletotrichum lycopersici ; la de la noguera pel Gnomonia juglandis , la del cirerer pel Coccomyces hiemalis ; i la dels cítrics pel Colletotrichum gloesporioides , que ataca principalment el llimoner. L’antracnosi de la vinya produïda per Manginia ampelina és especialment important. Ataca les fulles, brots, sarments i raïms, i impedeix llur creixement. És una malaltia corrent al litoral mediterrani, que apareix a la primavera, principalment en els ambients humits i sobre plantes de Vitis vinifera, V. aestivalis i V. riparia . Es manifesta en diferents graus: deformant, quan solament deforma les fulles joves; puntejada, quan apareix sobre els sarments; i la més perjudicial i més freqüent, la maculada, quan en són afectades cada una de les parts del cep. Les taques, rosades al principi, esdevenen fosques i s’assequen, i les fulles resten perforades, mentre que en els sarments es van aprofundint fins a formar veritables abscessos. Els tractaments més eficaços són els preventius: hom unta fulles i troncs amb brous a base de sulfat ferrós i àcid sulfúric durant l’hivern. Són tractaments curatius les polvoritzacions, a l’estiu, amb barreja de sofre i calç viva.
f
Fitopatologia