i antropologia social | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

antropologia social

substantiu femení f antropologia antrop
Estudi de l’home en funció de la seva conducta social.

L’antropologia social es proposa d’obtenir coneixement respecte a les institucions i els processos socials que constitueixen el sistema de comportament dels individus d’una societat, i, comparant aquestes formes de comportament amb les d’altres societats, procura d’establir models i categories d’institucions socials. És caracteritzada pel seu mètode d’investigació integral i per l’aplicació de la tècnica etnogràfica i de camp, generalment, portada a terme dins societats primitives i en d’altres de poca densitat demogràfica, sobretot a nivell de comunitat, és a dir, tractant d’obtenir coneixement sobre conjunts socials el procés de comportament dels quals sigui controlable per l’observador contemporani. L’orientació teorètica més freqüent de l’antropologia social és constituïda pel funcionalisme i l’estructuralisme. Aquest últim recolza fortament en els mètodes de la lingüística i de la lògica simbòlica, i es proposa de formular models de relacions socials destinats a servir d’hipòtesi de treball per als científics socials, és a dir, destinats a tenir un valor heurístic. Els temes més freqüents dins l’antropologia social són els relacionats amb el matrimoni, la família, el parentiu, la religió, les institucions econòmiques en relació amb els processos socials, i amb tots aquells temes que escauen al desenvolupament d’una teoria de les societats humanes i de l’home en general

Col·laboració: 
CEF
Llegir més...