apocinàcies

f
pl
Botànica

Família de contortes integrada per uns 180 gèneres que comprenen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint enfiladisses, la majoria de les quals són intertropicals, bé que algunes arriben a la regió mediterrània i àdhuc a l’Europa mitjana.

Presenten fulles enteres, oposades; flors regulars, hermafrodites, sovint ben grosses, de color blanc, molt oloroses, agrupades en inflorescències cimoses. L’ovari és superior, bicarpel·lar amb un o dos lòculs, cadascun dels quals té de dos a nombrosos òvuls anàtrops. El fruit en dos fol·licles és una baia o càpsula. Força espècies són proveïdes de tubs lactífers, generalment amb substàncies tòxiques; d’altres, concretament d’algunes llavors, se n'extreuen glucòsids cardíacs. Les apocinàcies són utilitzades com a plantes ornamentals i com a productores de làtex.

Apocinàcies més destacades

Nom científic Nom vulgar
Alstonia cannabina dità
Aspidosperma quebracho-blanco quebratxo blanc
Carissa grandiflora prunera de Natal
Mandevilla laxa gessamí de Xile
Nerium oleander baladre
Strophantus sp estrofant
Vinca sp vinca, vinca, herba donzella, vinca, vinca