ars dictandi
*

m
Història

Títol genèric dels tractats de retòrica epistolar utilitzats a les cancelleries i notaries medievals, especialment del segle XI al XV.

Contenien regles i exemples (formularis) i concernien la salutació (salutatio), el preàmbul (arenga) i l’elocució (elocutio) o cos del document, amb preceptes sobre gramàtica, construcció, figures retòriques, sentències i el cursus o cadència. La tradició oral remuntava a Cassiodor i tenia arrels ciceronianes. D’ençà que Alberto di Mora, després papa Gregori VIII, ho posà per escrit, influí en totes les cancelleries. Entre els més divulgats hi ha els de Guido Faba, Lorenzo d’Aquileia, Conradus de Mure, Ludolfus de Hildesheim i Pietro della Vigna, influent encara en la cancelleria catalana del s XV.