astroquímica

f
Química
Astronomia

Aplicació de la radioastronomia i l’espectroscòpia a l’estudi de l’abundància dels elements químics en l’espai interestel·lar.

Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestel·lar. El 99% de la matèria interestel·lar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestel·lar. El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres. La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans. La més gran detectada fins ara té com a fórmula HC 10 CN i els onze carbonis s’hi troben units amb alternança d’enllaços senzills i triples. La major part de molècules són lineals i abunden més els composts orgànics insaturats que els saturats. N'hi ha moltes d’inusuals a la Terra: C 2 H, C 3 N, C 4 H, etc. Analitzant la supernova 1987A, S. Miller, de la Universitat College de Londres i els seus col·laboradors trobaren l’ió H 3+ , de gran importància perquè intervé en la formació de moltes molècules interestel·lars. Per la seva banda, la pols interestel·lar es compon de grans molt petits (de 10-7 a 10-9 metres). La composició no es coneix amb certesa, però podria tenir silicats, carboni amorf, hidrocarburs aromàtics policíclics, grafits, òxids metàl·lics i altres composts. Les condicions de l’espai interestel·lar fan que l’activitat química que s’hi produeix sigui molt peculiar. La temperatura és molt baixa i no hi pot haver reaccions que requereixin aportació d’energia. Però el llarg temps de reacció permet que es formin molècules complexes. La radiació còsmica afavoreix la reacció química, com també ho fa la pols interestel·lar. L’anàlisi del medi pot proporcionar la detecció de moltes molècules més. D’altra banda, s’ha detectat en el cometa de Halley formaldehid polimèric, primer polímer trobat a l’espai, gràcies a les dades enviades per la sonda Giotto el 1986. Hom pensa, també, que en els estels es pot trobar la molècula de C 60 o ful·lerè, cosa que explicaria alguns resultats detectats en els espectres d’emissió d’alguns astres i de l’espai interestel·lar.