És conegut amb aquest nom per la seva similitud amb la representació iconogràfica d'Atles sostenint el món amb l’esquena. Fou un element arquitectònic utilitzat ja pels grecs (temple de Zeus, a Agrigent) i els romans, i del qual resten avui pocs exemples. El tema fou reprès al Renaixement i al Barroc, ometent sovint les cames de la figura. Són destacables els atlants del francès Pierre Puget (1620-94) a la casa de la ciutat de Toló, i de l’alemany Balthasar Permoser (1651-1732), al Zwinger de Dresden.
Als Països Catalans sobresurten els de cos sencer que acostuma a haver-hi a la socolada de molts retaules barrocs (Cadaqués, Igualada, etc.), i els d’Ignasi Vergara (1715-76) al palau del marquès de Dos Aigües de València, la funció dels quals és més decorativa que no pas estructural.