auctoritas
*

f
Dret romà

Voluntat que intervenia en la integració, defensa o assistència d’una voluntat aliena.

L' auctoritas patrum era la ratificació pels senadors patricis de les deliberacions preses per les assemblees populars a proposta del magistrat. August fonamentà la seva posició constitucional sobre l' auctoritas suadendi per contraposició a la potestas imperandi . Posteriorment, l' auctoritas designà la plenitud del poder de l’emperador.