Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord. A Europa es fan diverses espècies d’aurons (sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables), la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits (blada, erable, plàtan fals, etc.).
Són especialment freqüents en llocs humits l’auró blanc (A. campestre), que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro; i, en paisatges de roureda més secs, l’auró negre (A. monspessulanum) que és també un arbre baix, però amb l’escorça clivellada, fulles petites i trilobades, i fruit amb les ales força tancades. A l’Amèrica del Nord els aurons, d’espècies diferents, tenen una gran importància forestal. La fusta dels aurons, sobretot la dels nord-americans, com l’A. saccharum, A. macrophyllum, etc., molt pesant i dura i d’un to brunenc, admet bé el poliment; és emprada especialment en ebenisteria, decoració i torneria. La fusta de l’auró blanc és molt dura, fina i de color blanc groguenc. Per la seva tenacitat és emprada en torneria i en la fabricació de culates d’armes i mànecs d’eines. Pren fàcilment color intens sota l’acció dels àcids i permet un polit molt vistós. De la saba de l'A. saccharum, l’erable de sucre, i àdhuc de la d’alguna altra espècie, hom obté, a més, xarops i sucres. Alguns aurons són conreats amb finalitat ornamental: a molts parcs i jardins europeus és freqüent, per exemple l’A. negundo, que és de procedència nord-americana.