Pot existir en tres estats diferents. En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté. El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic (ADN) que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió. El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’organisme viu. L’ADN que penetra en el citoplasma bacterià correspon a l’estat de bacteriòfag vegetatiu. La informació genètica d’aquest ADN passa a regir en bona part el metabolisme del bacteri de manera que aquest sintetitza les proteïnes i els àcids nucleics característics del bacteriòfag i fins i tot els enzims necessaris per a catalitzar aquestes síntesis. Finalment aquestes subunitats estructurals s’uneixen i originen un cert nombre de virions; quan la cèl·lula bacteriana es lisa, allibera els nous virions, els quals repetiran el cicle lític. L’ADN injectat per alguns virions (anomenat cada un d’ells, per això, bacteriòfag moderat) no acompleix aquest cicle, sinó que es lliga a un lloc específic del cromosoma del bacteri, es reprodueix amb ell i és transmès a les successives generacions. Aquest estat en què l’ADN del bacteriòfag és impossible de distingir d’una regió qualsevol del cromosoma és l’anomenat estat de protobacteriòfag i la soca bacteriana que el conté és anomenada lisògena. Les soques bacterianes lisògenes presenten immunitat enfront de la infecció de bacteriòfag amb ADN del mateix tipus que el que tenen incorporat, però ocasionalment el protobacteriòfag pot esdevenir bacteriòfag vegetatiu i lisar el bacteri.bacteriòfag
m
Biologia
Cicle lític d’un bacteriòfag
© fototeca.cat
Virus paràsit específic de bacteris als quals causa la lisi en multiplicar-se en llur citoplasma.