baioneta

f
Militar

baioneta colzada muntada

© Fototeca.cat

Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.

Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640. L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la. D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits. Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders (1685). A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat (de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc). Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els moderns fusells d’assalt encara la munten.