baladre

Nerium oleander (nc.), oleandre

m

Botànica

Jardineria

Arbust de la família de les apocinàcies, d’uns 2 a 4 m d’alçària, de fulles lanceolades, coriàcies, ternades, verdes tot l’any, flors roses (a vegades blanques o vermelles en les formes conreades), oloroses, molt abundants a l’estiu, disposades en corimbes terminals, i fruits en fol·licle, llargs, plens de llavors peludes, amb plomall.

És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids, que abunda a les rambles de les costes ibèriques, al sud de l’Ebre i també a Eivissa (baladrar); més al nord, hom la troba molt sovint conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble. El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris. És, però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes. Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex de tija. És una planta rica en glucòsids (oleandrina, un isòmer de la digitalina, i d’altres), especialment actius, per la qual cosa resulta molt metzinosa; les varietats conreades en jardineria, però, sembla que no ho són tant com les espontànies. Hom n'ha emprat extrets per al mateix ús que la digitalina. Ha estat també emprada contra la ronya i contra les mossegades de les feres.