Des del s XIII l’exèrcit català disposava d’unitats de ballesters a peu com a força principal de la infanteria. També n'hi havia a cavall, auxiliars dels cavallers, i a l’armada: els ballesters eren la principal arma del combat naval a distància; els ballesters catalans, elogiats per Ramon Muntaner, foren famosos a l’edat mitjana. Les ordinacions navals catalanes del 1258 precisaven que cada ballester havia de tenir dues ballestes de dos peus, una d’estrep i tres-centes sagetes. L’aparició de les armes de foc determinà la seva desaparició al s XVII. A València integraren el Centenar de la Ploma.
m
Història