En la controvertida cronologia de les obres de Plató, El banquet és una de les més sòlidament assignades al “període de maduresa” de l’autor, quan ja tenia plenament concebuda i estructurada la doctrina de les idees, i abans de l’etapa de revisió crítica i de plantejament de problemes interns. El banquet aborda aquesta doctrina des d’un angle psicològic. Conté una sèrie de discursos de diversos personatges del segle de Pèricles, i de Sòcrates, i el tema central és l’amor, la recerca eròtica d’una bellesa que hom anhela. Per a satisfer aquest anhel, cal dirigir-lo a la bellesa en si o bellesa ideal, font de tota altra bellesa. Independentment de la seva importància filosòfica, El banquet és considerat, amb tota justícia, una de les obres d’art més reeixides de Plató. Influí notablement en el platonisme del Renaixement.