Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids (flors grosses, o dobles, o molt nombroses) conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior. Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups: bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions. Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups: d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses, semperflorens o cèries i tuberoses. Les espècies més conreades en jardineria són: begònia de cera ( B. semperflorens ), de flors menudes, blanques o vermelles i fulles verd fosc; begònia ala d’àngel ( B. ‘Orange Rubra' ), d’arrels fibroses, amb cascades de flors taronja i fulles verdes, tacades de blanc, en forma d’ala; begònia ciliada ( B. boweri ), rizomatosa, de flors blanques o roses i fulles verdes, vorejades de negre i amb pèls que semblen pestanyes; i begònia flamejant ( B. ‘Fireglow' ) de flors vermell sang i fulles d’un verd viu.
f
Botànica
Jardineria
Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.