bertsolari
*

el qui fa versos
m
Literatura

Poeta popular basc que improvisa versos, a vegades sobre temes musicals folklòrics.

La majoria dels bertsolariak són llauradors o menestrals, i han estat al llarg del temps els mantenidors de la literatura popular basca, han constituït veritables arxius de cançons i de poemes, han gaudit de gran prestigi i han arribat a vegades a nivells de categoria literària. Cada dos anys són organitzats certàmens, que reuneixen una extraordinària afluència d’espectadors, en els quals els bertsolariak competeixen entre ells. Han estat famosos Otxalde, Arrossagaray, dit Borddale, Larralde, dit Bordachuri, Mattin Irabola (que no sabia de llegir ni escriure), Dibarrart, Xenpelar (autor d’interessants poemes sobre les guerres carlines), Kepa Enbeita, Pello Errota i Txirrita, entre d’altres. A un nivell literari cal esmentar José María Iparraguirre (1820-81), autor de Gernikako Arbola ; Indalecio Bizcarrondo, dit Bilinch (1831-76); Jean-Baptiste Elissamburu (1828-91) i Pierre Topet, dit Etchahun (1786-1862). A partir del 1960 es produí, amb estils molt diversos, un corrent renovador, dintre el qual destaquen Lasarte, Basarri, Xalbador, Lopategui, etc.