betònica

Stachys officinalis (nc.), brotònica

f
Botànica

Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm, de fulles fistonades i tiges simples acabades en espigues compactes de flors purpúries.

Viu en alzinars, rouredes, matolls, etc, de muntanya. Antigament planta medicinal de gran prestigi i de nombroses virtuts suposades, és emprada encara en decocció en el tractament d’úlceres.