i biònica | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

biònica

substantiu femení f biologia biol i informàtica inform
Estudi dels mecanismes dels éssers vius, principalment dels de regulació, orientat cap a la possible creació de mecanismes cibernètics artificials inspirats en el funcionament dels naturals.

Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials; la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats; la capacitat d’emmagatzematge, de reduplicació i de retrobament d’informació en el cervell i en els cromosomes, etc. Un avenç decisiu en l’estudi tèoric d’aquests processos fou efectuat gràcies a l’aportació de la teoria de la informació de Claude Shannon, i de la formulació cibernètica, de Norbert Wiener, vers els anys cinquanta (biocibernètica). En el terreny pràctic hom ha adaptat amb èxit molts mecanismes vius: estabilitzadors no giroscòpics basats en el vol dels dípters, aplicació de les potes articulades dels insectes, dels ocells, sistemes adhesius de les estrelles de mar, etc.

Col·laboració: 
XLlP
Llegir més...