blasfèmia

f
Religió
Dret

Expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d’adoració, de veneració o de culte religiosos.

Des de l’antigor ha estat considerada, en molts pobles i en moltes religions, un pecat greu, subjecte a càstigs severs. A Israel, el blasfem era lapidat. També era delicte rigorosament punit a l’edat mitjana, com consta en el codi de Justinià i en el concili d’Aquisgrà (818). Modernament, la consideració penal de la blasfèmia ha estat diversa: uns codis la consideren un atac a la religió; d’altres, no solament una injúria a Déu, sinó, encara, una ofensa a la societat; i d’altres, una ofensa al sentiment religiós, a la llibertat de consciència o a l’ordre públic. Segons la teologia moral, la blasfèmia és un pecat contra la virtut de la religió. Per tal, però, que tingui transcendència penal cal generalment que hi hagi escriptura, publicitat o escàndol.