En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils. La brolla (anàloga en molts d’aspectes a la landa) és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d’ençà que l’home feu recular els boscs primitius.
Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d’estepes i brucs, calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d’hivern, pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic; aquesta brolla calcícola encara és més diversificada i ocupa grans extensions a la terra baixa.