bronqui

m

Anatomia animal

Conducte que forma part de l’aparell respiratori dels vertebrats aeris i que duu l’aire de la tràquea als pulmons, i viceversa.

N'hi sol haver dos ( bronquis principals ), que neixen a la tràquea i penetren un a cada pulmó, dins el qual es ramifiquen ( bronquis secundaris ), fins a assolir els alvèols pulmonars ( bronquíols ). Són constituïts per una coberta fibrocartilaginosa externa i dura, una capa muscular intermèdia i un epiteli vibràtil intern ric en glàndules mucígenes, encarregat d’expulsar les impureses que porta l’aire aspirat. En les successives subdivisions dicotòmiques dels bronquis es va perdent la coberta cartilaginosa i la capa glandular.