Especialment important per al posterior desenvolupament democràtic fou la bulé creada per Soló a Atenes al s VI aC. Originàriament era composta per quatre-cents membres, cent per cada tribu tradicional, els quals pertanyien a les tres classes primeres segons el sistema censatari solonià. En aquesta nova constitució, la bulé substituïa les funcions del vell areòpag. En 508-507 aC, Clístenes establí noves reformes constitucionals que portaren una nova bulé ampliada a cinc-cents membres (buleutes o consellers); aquests procedien, segons les noves divisions del país i no segons la divisió timocràtica anterior, de les noves deu tribus, cadascuna de les quals n'elegia cinquanta. Cada grup d’aquests constituïa una pritania, que governava la ciutat durant una desena part de l’any. La bulé es convertí en l’eix de la política atenesa, i perdurà fins a Efialtes, el qual li llevà el caràcter decisori en els afers públics, que passaren a l’assemblea popular o ekklēsía. Amb Pèricles, els buleutes reberen una dieta de dos òbols (451). El 425 Cleó apujà la dieta a tres òbols. La guerra del Peloponès afavorí una reacció antidemocràtica, i amb la instal·lació dels oligarques (411), hom tornà a una bulé de 400 membres, amb grans poders, mentre l’assemblea dels ciutadans restava reduïda i perdia l’antic poder. Alhora foren retirades les dietes als buleutes. La victòria d’Alcibíades a Cízic contra els espartans enfortí Atenes: fou suprimit el govern oligàrquic i hom tornà a la bulé dels cinc-cents membres. A la fi de la guerra del Peloponès la meditació sobre la pau conduí a una nova reacció tradicionalista i a una persecució dels elements més progressius; la mort de Sòcrates portà la restauració de l’estatus del segle anterior, amb una bulé tradicional, que perdurà fins als últims temps del govern autònom d’Atenes.
f
Història