cal·la

Calla sp (nc.)

f
Botànica

Gènere de plantes herbàcies perennes amb rizoma, de la família de les aràcies, de fulles grosses i ovades i d’espata curta i el·líptica, més llarga que l’espàdix.

Creixen als aiguamolls del centre de l’Amèrica del Nord, i són també conreades en jardineria. L’espècie més coneguda és C.palustris .