Consta essencialment d’un cable portant , penjat als pals o pòrtics de subjecció, que aguanta el cable de contacte per mitjà d’unes pèndoles . El cable de contacte és subjectat als pals mitjançant uns tensors transversals aïllants que eviten les oscil·lacions. En la catenària composta el cable de contacte penja d’un cable portant auxiliar que li és paral·lel i que, al seu torn, penja del cable portant principal. Aquesta disposició millora la flexibilitat del fil al pas del pantògraf, i permet velocitats superiors a 120 km/h. La catenària amb suspensió en Y millora la flexibilitat i modifica el cable portant amb l’addició de porcions de cable auxiliar (cables en Y), de les quals pengen les pèndoles properes als suports. La secció dels conductors depèn de les característiques de la línia. Així, en l’electrificació de la RENFE en corrent continu a 3 000 V, la línia de contacte té dos fils de coure electrolític de 107 mm 2 cada un, i el cable portant, també de coure, fa 153 mm 2 de secció. La catenària dels tramvies es redueix al simple cable de contacte, sense cable portant, disposició amb la qual les oscil·lacions verticals al pas del tròlei no permeten de sobrepassar els 40 km/h.
f
Transports
Elements d’una catenària en suspensió
© Fototeca.cat
Estesa de cables que constitueix la línia aèria de contacte dels ferrocarrils elèctrics i tramvies, disposada de manera que el cable de contacte resti en tots els seus punts a la mateixa altura sobre la via.