L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat. Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics (les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central), dibuixos de figures (d’influència xinesa) i motius florals (d’origen persa). Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament. Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals; es caracteritzen per la forma dels nusos (són anomenades de nus turc, de nus persa , etc) i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol oscil·lar entre 250 i 450. Entre aquestes, cal remarcar les catifes de xenilla , obtingudes fent el teixit de base amb dos ordits, un dels quals lliga el fil de xenilla que hi és introduït a mà, i les catifes de punt de Lys o brodades, obtingudes introduint els fils amb una sola agulla sobre la tela de base tot seguint el contorn del dibuix. Les fabricades mecànicament solen ésser compostes per un teixit de base recobert o no de vellut, teixides o no teixides. Les catifes teixides, sense vellut, obtingudes mecànicament, no són sinó teles gruixudes fabricades amb telers corrents emprant un sol ordit i una trama de fibres dures, com el coco, la ràfia, etc. De les catifes teixides amb vellut, obtingudes mecànicament, les més importants són la moqueta i les fabricades teixint alhora dues catifes disposades cara a cara, amb un ordit comú a totes dues, que, un cop tallat separant les dues catifes, forma el vellut, o bé teixint la tela de base amb matèries que, després de teixida la catifa i amb un tractament adequat, s’encongeixen i obliguen el segon ordit a formar un ris. Les catifes no teixides obtingudes mecànicament més importants són, ultra les fabricades pel procediment tufting, les catifes conxades , obtingudes amb una napa de carda, convenientment arrugada i enganxada amb làtex sobre una tela de jute, i les catifes d’Avinyó , obtingudes per batanat d’un teixit de llana i d’altres pèls animals i un tondosat posterior que dóna a la cara bona un aspecte de pèl lluent, mentre que la cara dolenta és tractada amb làtex i vulcanitzada.
f
Indústria tèxtil
Àsia Dones fent catifes a Jaipur, Índia
© Fototeca.cat
Teixit gruixut de superfície generalment vellutada, amb diversitat de dibuixos i colors, fet amb fils de llana o amb mescla d’aquesta i de fibres sintètiques, que té per base un teixit fort de cànem, jute, cotó, etc, i que és emprat, recobrint el soler d’habitacions, de graonades, etc, per a resguardar del fred i com a ornamentació.