En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva. La ceba és una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis, on el bulb entra en la composició de la majoria dels menjars i és pres de moltes maneres: sofregit, estofat, bullit, escalivat, cru, etc. també té fama com a planta medicinal, i ha estat usada en el tractament de l’asma, l’ascites, la diabetis, la hidropesia, la hipertensió, etc. Originària de l’Àsia central, ja era conreada pels caldeus vers el 2000 aC. Planta de fàcil conreu, prefereix els climes càlids i secs i els terrenys lleugers, fèrtils, especialment els sorrencs i els calcaris. Es multiplica per sembra, feta amb planter.
Cebes
Josep Renalias (cc-by-sa-3.0)
Present ja als Països Catalans a l’edat mitjana, és un conreu que no manca gairebé mai als petits horts destinats al consum familiar. A totes les comarques hortícoles (Baix Ebre, Maresme, Rosselló, etc) la seva producció ha tingut sempre una certa importància, i des de la fi del s XIX la ceba de regadiu, destinada en gran part a l’exportació, ha assolit relleu comercial. A certes comarques, com el Camp de Túria i la vall dels Alcalans, on ha arribat a tenir un pes considerable en l’economia agrícola, els rendiments poden arribar als 400 qm/ha. Les varietats conreades més importants són la ceba de gra, que hom cull als mesos de juliol i agost i es conserva fàcilment, la llíria i la bavosa, més primerenca.