Als Països Catalans la tradició dels certàmens literaris arrenca de la baixa edat mitjana; els dos organismes principals promotors, l’escola poètica de Tolosa ( Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa) (1324-1484) i el Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona, creat pel rei Joan I el 1393, els donaren un gran prestigi i acceptació; les poesies concursants s’havien d’adaptar a les regles de la gaia ciència, i de bon començament llur tema era principalment amorós. Des de la fi del s XV, els certàmens poètics prengueren, però, un caràcter religiós, i el nucli promotor més important fou el de València, on les poesies guanyadores eren sovint impreses conjuntament amb el llibell o convocatòria: el més famós fou el celebrat el 1474, la publicació del qual ha estat considerada la primera obra impresa als Països Catalans ( Obres e trobes); seguiren el de la Sacratíssima Concepció, per a obres en prosa (1486), el de Santa Caterina de Siena (1511) o, a Mallorca, el celebrat en honor de Ramon Llull (1502). A Barcelona les poesies de certamen eren simplement incorporades als cançoners. Al s XVI, les poesies seguiren encara essencialment els esquemes de la gaia ciència, i s’accentuà el caràcter teològic de les obres concursants: així, en el de Santa Caterina, a València (1532), o en el de Sant Josep, organitzat per l’ofici de fusters de Mallorca (1561). Els més importants de Barcelona foren el del 1580, sobre el tema de la immortalitat de l’ànima, i el del 1583, en llaor de la concepció de Maria. La voga dels certàmens perdurà durant el s XVII, però anaren perdent el caràcter independent per a passar a constituir un dels diversos actes d’un ampli programa de festes amb motiu de solemnitats religioses o polítiques: canonització de Ramon de Penyafort (1601), beatificació de Teresa d’Àvila (1614), canonització de Maria de Cervelló (1693), en honor de santa Eulàlia (1686), amb motiu de la pau de Rijswick, en la Barcelona acabada d’alliberar de l’ocupació francesa, o els freqüents certàmens poètics en festes de la Immaculada, promoguts per la universitat o la catedral, entre els quals el de València del 1618 o els de Barcelona del 1619 i el 1656 ( Justa poética ), mena de farsa literària o religiosa ja plenament barroca. Encara el 1702 tingué lloc a Barcelona un altre certamen amb motiu del trasllat del cos incorrupte de sant Oleguer. Tanmateix, la tradició dels certàmens s’estroncà de fet i no fou represa fins a la restauració del jocs florals (1859).
m
Literatura