Té una tija robusta, fistulosa, estriada, una mica pruïnosa, molt sovint amb taques purpurines. Les fulles són grosses, de dues a quatre vegades pinnades, amb segments serrats o pinnatífids. Les flors, blanques, es disposen en umbel·les compostes. Els fruits són diaquenis suborbiculars, amb cinc costelles prominents a cada banda. Creix en herbassars nitròfils humits de gairebé tot Europa. És la planta metzinosa més coneguda com a tal. En l’antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants. La gran toxicitat d’aquesta planta és causada pels alcaloides de la cicuta. La medicina homeopàtica l’ha usada com a antineuràlgic i antiespasmòdic.
f
Botànica