ciutadella

f
Militar

Ciutadella de Copenhaguen

© VisitDenmark

Fortalesa amb baluards bastida a l’interior o pels voltants d’una plaça i en lloc estratègic per a dominar-la o defensar-la, o com a darrer refugi de la guarnició.

La seva construcció apareix al s XVI com a conseqüència de l’enfortiment del poder reial i del perfeccionament de l’artilleria, i al s XVII s’estén d’acord amb les teories de l’enginyer militar francès Vauban. Així, es construïren les de Metz, Estrasburg, Jaca i Pamplona, i, a Amèrica, la de Ciutat de Mèxic. Als Països Catalans foren construïdes la de Roses (iniciada el 1543), la de Perpinyà (castell de Perpinyà), la de Prats de Molló, la Ciutadella de València, la Ciutadella de Barcelona, la de Figueres (castell de Sant Ferran) i la ciutadella o castell de Sant Felip, a Menorca. La ciutadella de la Seu d’Urgell, refeta al s XIX, és un conjunt de fortificacions al terme de Castellciutat. La inutilitat de les ciutadelles per a la guerra moderna les convertí en casernes o en presons militars.