Possiblement com a finalitat compensadora, hi ha un reforç de l’activitat de la hipòfisi, la tiroide i les suprarenals. Clínicament hom pot considerar el començament del climateri en el moment de la desaparició fisiològia de la menstruació (menopausa), que se sol esdevenir entre els 45 i els 50 anys. Freqüentment la desaparició de la menstruació va precedida de trastorns del cicle (oligomenorrea, polimenorrea, hipermenorrea). Bé que un 30% de les dones presenten com a únic fenomen climatèric l’acabament de la menstruació, les restants presenten alguna de les molèsties que integren la síndrome climatèrica. En aquesta síndrome hom pot distingir un quadre endocrí i un quadre clínic. El quadre endocrí es caracteritza perquè, ensems amb l’atròfia ovàrica, hi ha un hipertiroidisme, una hiperfunció suprarenal amb hipertricosi, tendència a la fragilitat dels cabells i a l’alopècia del vèrtex, augment d’excreció urinària de 17-cetosteroides i augment de colesterinèmia; la hipòfosi actua amb una hiperfunció gonadotropa, demostrable per l’elevada excreció de gonadotropina per l’orina. En el quadre clínic hom pot distingir manifestacions vasomotores en forma de sufocacions i crisis sudorals; metabòliques: osteoporosi, adiposi, predisposició a l’artrosi, principalment dels genolls i lumbosacra; genitals, com és l’atròfia gradual dels òrgans generals, la qual dóna símptomes pèlvics locals: vaginitis, pruïja vulvar; sexuals, que poden anar des d’una minva de l’apetit sexual fins a un augment; i psíquiques i nervioses: depressió, ansietat, irritabilitat, parestèsies, insomni, cefalàlgies. En termes generals hom pot dir que tots aquests símptomes van cedint fisiològicament amb el temps, bé que l’atenció mèdica sigui convenient.
m
Biologia